L'entrada d'avui a la secció "Emocions" correspon a una peça tradicional valenciana, les albades (també acceptat com a "albaes"). Aquest cant tant típic i tant diferent a cada lloc on es canta, és versionat pel grup de folk valencià Sonadors de la Guaita, que en fan una versió adaptada als seus instruments i al duet tradicional de veus d'home i dona, amb una lletra que tracta una problemàtica comú i evident.


ALBAES - Sonadors de la Guaita





__1__LLETRA__

Sovint la gent contempla quasi a diari
l’obra destructiva d’un sanguinari.
Sense respecte,
que sol tractar les dones com un objecte.
I d’este personatge sense paciència
sols veiem el bagatge de la violència.
Com res no diu,
quina sort de company sempre agressiu.

De la dona agredida el testimoni
ens diu que açò no es vida ni matrimoni,
i que este pacte
mai no pot basar-se en el maltracte.
Víctimes silencioses d’eixos horrors
fills o filles precioses dels agressors.
Tot innocència,
suporten també el calvari amb impotència.

Jutges i policia han d’actuar,
entre tots la sangria hem de parar.
Ni un marc legal
ben adient i efectiu contra este mal.
Ací la realitat queda explicada,
un cant esperançat la vol canviada.
Homes i dones,
cap agressió mai més, tots som persones.


No hay comentarios:

Publicar un comentario