Avui analitzem una peça actual però molt propera als ideals que defenen altres composicions aparegudes al blog. Precisament, l'actualitat del poema ens mostra la llargària temporal de la problemàtica, les conseqüències d'una lluita perduda que no està oblidada ni, sobretot, superada. Però per damunt de tot denota esgotament, s'han acabat totes les formes possibles de cridar.
La versió que podem escoltar ací és una musicalització del poema feta pel cantant català de flamenc Miguel Poveda i el valencià Miquel Gil.
BOCA SECA - Narcís Comadira
AUTOR: Narcís Comadira i Moragriega (Enllaç a la web oficial)
ANY: 2005
GÈNERE: Poesia
ESTRUCTURA FORMAL: 4 estrofes; 2 de 5versos, les altres de 2 i 1 vers. Mètrica irregular.
RIMA: El mot “més” és l’únic que fa rimar.
A - - - A A – A – A A A - (asonant)
ESTRATÈGIA DISCURSIVA: Hem reclamat els nostres drets de totes les formes possibles..
__1__LLETRA__
Hem cridat fins a no poder més:
la pau, la pau,
la pau i la justícia.
Justícia i llibertat
fins a no poder més.
Hem cridat fins a no poder més
que ens molestaven tantes estructures immòbils,
tants papers, tantes lleis,
la gàbia que empresona
fins a no poder més.
Hem cridat fins a no poder més,
fins a no poder més.
Tenim la boca seca.
__2__ANÀLISI__
:: Idees i valors::
- “La boca seca”; metàfora amb el crit, arma de les revolucions. El crit representa totes les accions reivindicatives per tal d’aconseguir unes llibertats tan necessàries com justes; la boca seca sols és un símil de la cançó que mai acaba, d’una lluita intermitent i constant, d’anar fins al límit de la raó i les forces.
:: Idees i valors::
- “La boca seca”; metàfora amb el crit, arma de les revolucions. El crit representa totes les accions reivindicatives per tal d’aconseguir unes llibertats tan necessàries com justes; la boca seca sols és un símil de la cançó que mai acaba, d’una lluita intermitent i constant, d’anar fins al límit de la raó i les forces.
- “Pau”, “Justícia” i “Llibertat”, tres paraules reiterades en el text que resumeixen els valors del poema i, per extensió, els ideals buscats des de les penúries del règim que va acabar amb la pau, va governar de forma desequilibrada i injusta, menyspreant aquells que no eren afins a la seua ideologia, i va tallar d’una estocada totes les llibertats aconseguides.
- “Estructures immòbils”, autoritats rectes amb un pensament centralitzat.
- Absurdes lleis que frenen les llibertats (“Tants papers, tantes lleis, la gàbia que empresona”).
- Es repeteix la idea d’una lluita constant, ficant-ho tot per la seua part, no deixant d’utilitzar cap arma social, política o cultural front l’opressió (“fins a ni poder més”).
- “Estructures immòbils”, autoritats rectes amb un pensament centralitzat.
- Absurdes lleis que frenen les llibertats (“Tants papers, tantes lleis, la gàbia que empresona”).
- Es repeteix la idea d’una lluita constant, ficant-ho tot per la seua part, no deixant d’utilitzar cap arma social, política o cultural front l’opressió (“fins a ni poder més”).
No hay comentarios:
Publicar un comentario