LA GALLINETA - Lluís Llach
AUTOR: Lluís M. Francesc de Paula Llach i Grande (Enllaç a la web personal)
ANY: 1972
GÈNERE: Cançó d’autor
ESTRUCTURA FORMAL: 3 grups de 2 estrofes de 4 versos i tornada, de 2. Versos de 8 síl·labes menys en la tornada, que són de 7.
__1__LLETRA__
visca la revolució!
:: Aspectes formals ::
En l’aspecte formal, cal dir que la cançó presenta un ritme binari trepidant i continu que esdevé una clara evocació a la música de marxa o himne, com la majoria de les cançons que tractem; a la tornada, l’articulació de la melodia permet una aturada del ritme amb notes soltes i llargues en comparació a la resta, a mode de campanades o simulant els dispars d’un canó, per a reforçar el sentit i el record de les paraules.
S’utilitzen sols quatre acords per a conformar la composició; en la versió enregistrada a l’estudi també podrem trobar una modulació de mig to cap amunt, que enriqueix la peça dotant-la de tensió i exaltació.
Pel que fa la instrumentació usada, ens adonem de quela guitarra que fa el ritme és acompanyada per una segona guitarra que punteja i una flauta travessera, que interpreta xicotets fragments melòdics a mode de contracant de la segona guitarra en cada pont musical. Com a curiositat, destaquem l’ús de la veu del propi Llach al final de la tornada; el cantant emet un so en caiguda en l’última nota prolongada (escala descendent per semitons), que simula l’onomatopeia del cant de la gallina.
:: Idees i valors::
La metàfora de la gallineta respon perfectament a la identificació amb el mateix Llach, i per extensió, amb qualsevol altre combatent que haja sofert l’opressió, arribant, fins i tot, a ser un símil amb el poble vençut sencer.
Partint d’aquesta base, la cançó ens trasllada la idea de dir “no”, de dir ”prou” a una època fosca i d’evocar la necessitat del canvi. La mà del règim franquista, fent passar el bàndol vençut a la guerra pel camí que ell els marca, ja fa massa anys que dura; la peça crida al poble a aturar-la, a frenar un aprofitament del treball propi i saber-se desprendre de les injustes condicions de vida que s’acceptaven com a úniques.
Al mateix temps, aconseguir certs drets portà al poble oprimit a abaixar-se els pantalons davant del règim i veure’s nugat (“a canvi d’algun gra de blat m’heu tret la força de volar”), gràcies a les pràctiques repressores del govern de Franco per a callar les boques dels rebels.
A banda d’aquestes idees evocadores del passat que trobem a la cançó per tal de donar a conèixer implícitament certes penúries, ens topem amb una segona part que mira el futur, que l’esclareix i el dota d’esperança (“I no pateixo pel destí”). El fet de deslligar-se de la idea d’unió nacional proposada durant el règim, feia un poc de por al principi, aferrant-se als problemes d’enteniment amb altres territoris que podia implicar un nacionalisme tan necessitat. La por s’esvaeix a la cançó amb frases com ara “un cop lliurada del botxí, no ha d’haver-hi cap perill perquè m’entengui amb les veïnes”, proposant la culpabilitat de les accions franquistes en les discrepàncies entre les comunitats autònomes.
Finalment, utilitza el gall per a referir-se als nous dirigents territorials, que amb la democràcia passaran a ser triats pel poble, deslligant-se del govern central que no comprèn ni vol fer-ho les necessitats i exigències d’una població que li és aliena. En la metàfora del gall està inclosa la idea de llibertat, de trencar les cadenes construïdes pel règim, de tindre el poder de triar.
A la tornada s’apel·la al públic directament per a dir “no”, per a ser capaç de raonar i estar convençut de la necessitat de la llibertat per obrar en concordança amb les necessitats del poble. “Visca la revolució” té una funció clarament reivindicativa i d’unió per una causa comú, fent al mateix temps el paper d’eslògan contrari al “Visca Espanya” del règim franquista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario