La Fera Ferotge

De nou, apareix a la secció "Cançoner" una composició prou actual. Parlem de "La flama", del grup valencià de Folk-Rock Obrint Pas, una peça sifnificativa i combativa, que manté viu l'esperit d'antany de no abandonar la lluita pels ideals, pel treball dels avantpassats per un poble unit.

Els Obrint Pas són un dels grups actuals amb lletres en valencià de més èxit arreu del món. Les seues col·laboracions trenquen fronteres i uneixen pobles i gents. Amb ells han tocat Trikizio, Al Tall, Pep Gimeno, Miquel Gil o La Gossa Sorda.

LA FLAMA - Obrint Pas

AUTOR: Obrint Pas (Enllaç a la web oficial)
ANY: 2004
GÈNERE: Rock-Ska
ESTRUCTURA FORMAL: 2 grups formats per una estrofa de 4 versos i una tornada de 2 estrofes amb 4 versos més cadascuna. El versos a l’estrofa són de 7 síl·labes; a la tornada passen a ser de 6, amb algunes variacions.

ESTRATÈGIA DISCURSIVA: Cal mantenir viu el sentiment, forjat per la història, de tot un poble.

__1__LLETRA__

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés


Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.

Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.


Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.

Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

__2__LLETRA AMB ACORDS__

Enllaç

__3__ANÀLISI__

:: Aspectes formals ::

La cançó s’enceta amb els versos de Vicent Andrés Estellés recitats, precisament, per una altre dels cantants que incloem en aquest apartat, Feliu Ventura, dins d’allò que entendríem com una introducció a la peça.

La composició es separa en dues parts calcades, simètriques en quasi tots els aspectes; les dos comencen amb una introducció instrumental on ja apareixen els instruments que s’utilitzaran al llarg de la peça: guitarra elèctrica (amb les dues versions, so net i distorsió), percussió (principalment bateria, encara que Obrint Pas també utilitza congues), baix i, destacadament, la dolçaina, instrument tradicional valencià que afavoreix el mestissatge que caracteritzat el grup; el seu paper és omplir els buits musicals amb melodia, com ara la introducció de cada fragment.

Després ens trobem amb l’estrofa, on, juntament amb la veu, també apareixen dos instruments de vent-metall, la trompeta i el trombó, que intervenen per arrodonir els contracants entre els versos. A la tornada, la guitarra canvia el so, i el ritme és més elèctric, passa de ser una espècie de ska reinventat a ser un rock de carrer, àgil i net, sense massa recàrrega de bateria o guitarra elèctrica.

Per ajudar a marcar aquest ritme binari, s’utilitza el sintetitzador amb un so de piano elèctric, que fa notes a contratemps durant les estrofes i passa a fer-les prolongades i amb l’acord complet quan arriba al tornada.

:: Idees i valors::

Com a idees que es proposen, cal destacar, per ser el primer que ens crida l’atenció, el fet d’incloure els versos d’Estellés al començament. Cal dir que aquest és un poeta significatiu dins del moviment cultural dels anys 70 i, per tant, també el tractem dins l’apartat de la poesia. Aquestes paraules ja fan referència a vells ideals dels rebels que buscaven la vertadera pau front les absurdes pràctiques del règim franquista: la unió del poble, la participació activa ciutadana, el combat, esmentar l’enemic de forma indirecta (“No podran fer res”); són tot pensaments i lluites d’un temps passat que encara és viu, ideals heretats pels nous grups que no volen deixar en l’oblit una lluita constant que mai té final.

El títol de la cançó, “la flama”, li dóna un fil conductor a tota la composició. Es fa referència, en primer lloc, a “l’espurna de la història”; de les penúries viscudes pels avantpassats, del record de batalles perdudes i fortes repressions, naix un sentiment a dins de cada ú, un sentiment creat per la unió d’aquelles espurnes que encara no estan apagades, que ajuden a crear un foc a l’interior, una flama. Al llarg de la cançó, sobretot a la tornada, se’ns mira de conscienciar per no deixar apagar mai aquesta flama, aquest sentiment forjat a base de derrotes i repressió que hem de tindre sempre viu.

Precisament, aquesta idea de recordar, de mantindre viva la memòria és l’eix central de la cançó; a la tornada s’evoca un sentiment d’avançar front qualsevol impediment i de fer-ho de forma unida (“avançar amb la gent”), davant l’adversitat (“rellevant contra el vent”) i recordant les arrels del passat (“mantenint viva la flama a través del tems, la flama de tot un poble en moviment”).

Tots aquests vells ideals s’enllacen amb la convicció de reinventar les formes i avançar amb noves lluites, que vindran recolzades per el pas de la història (“vells escenaris d’un nou crit”). D’alguna forma, amb la cançó s’intenta fer memòria per poder avançar, recordar un passat incert del qual avui podem aprendre per afrontar les noves batalles que se’ns plantegen als nostres dies.