Comencem ací una nova secció. Amb "Emocions" pretenem presentar tota una sèrie de composicions, bé musicals, bé poètiques, que ens desperten una emoció concreta cap a uns sentiments d'identitat, democràcia, tolerància i unió molt semblants als viscuts als últims anys del feixime espanyol. Tot i que no farem un anàlisi al detall de cada peça com el treball amb les obres tractades anteriorment, considerem oportú donar a conèixer allò que es presentarà an aquesta secció, per la seva càrrega emocional.


LA CLAU - Pau Alabajos













Comencem aquesta secció amb "La clau", de l'artista de Torrent Pau Alabajos. És tracta d'una composició del seu primer disc, i la reflexió interior sobre el sentiment de trobar una clau per seguir endavant, amb la càrrega simbòlica i metafòrica que això suposa, ens porta a incloure aquesta cançó al blog com a obra de referència.





__1__LLETRA__

Busque una resposta
en els murs de la ciutat,
en les portes dels lavabos
dels cafés de vora mar,
en anuncis per paraules,
en els versos d’Estellés,
en les mans de les persones
que estan esperant el tren.

La clau és creure en l’esperança
que ens fa seguir en peu
i esborrar la por que esclata
en la teua veu, en la teua veu.
I tant se val si el meu trajecte
es fa arriscat: jo seguiré endavant.

Busque una resposta
en el fons del pensament,
en els cràters de la lluna.
en els llibres de Fuster,
en les estacions del metro,
en el vol d’aquell colom,
en els cossos de les dones,
amb qui mai no he fet l’amor.

La clau és creure en l’esperança
que ens fa seguir en peu
i esborrar la por que esclata
en la teua veu, en la teua veu.
I tant se val si el meu trajecte
es fa arriscat: jo seguiré endavant.


No hay comentarios:

Publicar un comentario