La Fera Ferotge

Nova entrada a la secció "Poemari". En aquesta ocasió analitzem un fragment de l'emblemàtica peça "Propietats de la pena", que pertany al "Llibre de les meravelles" del poeta valencià Vicent Andrés i Estellés.


NO DEMANO GRAN COSA - Miquel Martí i Pol

AUTOR: Miquel Martí i Pol (Enllaç a la biografia)

ANY: 1970
GÈNERE: Poesia
ESTRUCTURA FORMAL: 3 estrofes de 5 versos i una d’un sol vers. Sense mètrica regular.

RIMA: Sense rima.

ESTRATÈGIA DISCURSIVA: Exaltació dels drets que són propis i necessaris.

__1__LLETRA__

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:

fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

__2__ANÀLISI__

:: Idees i valors::

- La confusió generada per la forma que adopten els versos, que van remesclant els conceptes, canviant la forma però no el contingut implícit, per resoldre que, al remat, tot és el mateix, el que se’ns nega i el que demanem.

- La humilitat amb la qual es demanen els drets, que amaga una ironia en les peticions (“no demano gran cosa”, “O bé, si sembla massa”).

- Llibertat d’expressió (“poder parlar sense...”, “escriure sense...”), d’actuació (“poder caminar...”).

- La metàfora dels obstacles del règim amb els conceptes que es manegen a les peticions: crosses, pautes, permisos.

- La idea que emana de l’expressió “fer l’amor” pareix anar més enllà del simple acte d’estimar, buscant un apropament amb el concepte d’unió dels pobles, de relacions amb els iguals.