Aquesta cantautora mallorquina és un dels emblemes del moviment de la Nova Cançó i Els Setge Jutges, tota una institució.
QUÈ VOLEN AQUESTA GENT - Maria del Mar Bonet
GÈNERE: Cançó d’autor
ESTRUCTURA FORMAL: 7 estrofes de 4 versos, amb tornada entre cadascuna. Versos de 7 síl·labes.
__1__LLETRA__
De matinada han trucat,
que truquen de matinada?
que truquen de matinada?
que truquen de matinada?
que truquen de matinada?
__2__ANÀLISI__
:: Aspectes formals ::
La cançó respon a l’estructura, a l’ús, d’una peça folklòrica. L’harmonia és simple, tan sols dos acords són prou per a construir l’acompanyament, cosa que casa molt bé amb la tradició musical popular de qualsevol poble, on els ritmes simple i repetitius són abundants en les cançons autòctones.
Pel que a la instrumentació, també ens trobem amb una utilització ben simple i tradicional. Apareixen sols dos instruments; la guitarra porta el ritme amb mitjos arpegis i algun rascat de tot l’acord; escoltem un timbre que pareix el del guitarró, instrument més petit que la guitarra i que es toca raspant totes les cordes; com podem comprovar, el so és molt semblant al del ukelele hawaià.
:: Idees i valors::
El fet de buscar casa per casa els acusats de ser contraris al règim, els heretges, era una pràctica molt comú als pobles menuts als primers anys del franquisme. Les autoritats s’assabentaven de l’existència d’algun revolucionari i anaven a casa a per ell; en ocasions, poc bastava per a executar-lo sense cap autorització. La cançó està ambientada en eixa època, i tot i que a l’època que tractem al treball ja no era massa comú aquest mode de procedir, sí que reivindica la crueltat de l’acte i, per extensió, la del règim.
“De matinada han trucat”. La matinada és un bon moment per a cometre algun acte que no es vol que es sàpia; és ben clar que la mort d’una persona, i més si era del poble, no podia caure en l’oblit, però el fet d’anar a buscar algú a casa de matinada garanteix que no s’alce cap revolta al carrer i que la persona es trobe allí.
Les famílies solien ser desconeixedores de les pràctiques dels fills que eren políticament rebels, per això quan parla de la resposta mare (“La mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant”) és una afirmació sincera, ja que podria parèixer que vol tapar el fill.
La intenció d’escapar potser siga el factor que trenque la seua vida. Moltes amenaces de les autoritats venien sense cap justificació ni argument, però el xic mira de fugir (“i es llença pel finestral a l’asfalt, d’una volada”), i amb això ja poden condemnar-lo; aquesta situació lliga amb el vers següent, que diu que mentre el xic vol escapar, “els que truquen resten muts, menys un d’ells, potser el que mana”. En una situació normal de recerca d’un fugitiu, els agents mirarien d’agafar-lo de seguida que intenta escapar-se, però ací ho tenen tan clar que ni s’immuten; l’execució és, mai millor dit, imminent.
Ens trobem a l’ultima estrofa amb el concepte de “la matinada”, que ens porta de nou a un succés digne d’amagar. “La llei una hora assenyala”; el fet d’incloure a la llei franquista un manament sobre l’hora habitual d’execució ja diu molt sobre les idees del règim; els presos polítics eren com titelles, com éssers inanimats: sols un cos i un hora de la mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario