La Fera Ferotge

Encetem aquest blog d'anàlisi amb una cançó que és tot un emblema per a la època que tractem.


L'ESTACA - Lluís Llach

AUTOR: Lluís M. Francesc de Paula Llach i Grande (Enllaç a la web personal)
ANY: 1968
GÈNERE: Cançó d’autor
ESTRUCTURA FORMAL: 3 grups, de 2 estrofes i 2 més de tornada. Versos de 7 síl·labes.
ESTRATÈGIA DISCURSIVA: La unió ens farà llevar-nos les cadenes que ens nuguen.






__1__LLETRA__


L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentres el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Tornada

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se’l va emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I quan passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Tornada

__2__LLETRA AMB ACORDS__

Enllaç

__3__ANÀLISI__

:: Aspectes formals ::

La versió en directe porta una instrumentalització més que bàsica; Llach sols utilitza una guitarra, que ell mateix toca al concert.

En canvi, la versió del disc està un poc més treballada. Trobem el seu característic piano (instrument que l’acompanya al llarg de la seua trajectòria), que sona totalment sol durant les estrofes. Quan arriba la tornada, s’inclou una guitarra (ritme i puntejat) i cordes, que reforcen els acords i ajuden la melodia principal amb contracants.

El ritme de la cançó és totalment tradicional, un compàs ternari del que beuen moltes composicions autòctones de la nostra història musical, i l’harmonia és molt bàsica, pràcticament quatre acords componen la peça, cosa que li dona una frescor i reiteració que, junt amb la reivindicativa lletra, ajuden a transformar-la en himne.


:: Idees i valors::

L’enfocament de la cançó és pràcticament contrari a aquell que trobem en la majoria de les composicions de l’època i que posteriorment vorem arreu del treball. El decantament natural és el de presentar un vell, silenciós i absent, que viu en un passat turmentat per la por. Però Llach li dóna la volta, i ara és el jove qui no té esperances per aconseguir el canvi i es resigna. La figura de l’avi Siset representa aquells combatents del bàndol vençut que encara no han oblidat i, sense por a la repressió, no gosen callar, esperançats amb la possibilitat d’acabar amb els quaranta anys de silenci.

El concepte de “l’estaca” s’identifica amb el règim, un pes a l’esquena, un mur al davant que no deixa avançar (“Si no podem desfer-nos-en, ,mai no podrem caminar”). Per això l’autor la representa a la cançó com una corca, com un paret que ja està a punt de caure, obsoleta i desgastada pel temps i l’absurd dels seus ideals (“i molt de temps no pot durar”).

La idea d’unió es fa patent més que mai en aquesta composició (“Si estirem tots, ella caurà”), però no és una idea global i sols plural, sinó que apel·la de forma directa a l’oient, al combatent (“Si jo l’estiro..., si tu l’estires...”), proposant la força de la unió de les mans per una mateixa causa; la part que cadascú aporte de sí mateix serà necessària, no sols per a enderrocar el règim, sinó per construir una consciència pública i unitària amb la convicció que cadascú crega en els ideals i en les possibilitats del canvi. Com bé es relata a la cançó, l’oblit i la indiferència cap a aquests fets, fa créixer l’opressor, que s’alimenta de la debilitat del poble (“quan la força se me’n va, ella és més ampla i més gran”).

També es fa referència a la reiteració. Aquesta idea no pot ser proposada i deixar-la fer, sinó que la repetició constant per no oblidar el passat, per conscienciar el present, per garantir un futur, deu continuar cada dia (“...a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant!”). Aquesta és la idea que es proposa en les dos últimes estrofes, on després de la mort de l’avi, el jove continua recordant el cant; és una clara invitació a la lluita unida i, com diem, sense oblidar el passat que cal recordar per construir el nou present. “L’estaca”, al igual que darrer cant de l’avi Siset, ja no s’oblida.