La Fera Ferotge

Nova entrada a la secció "Poemari". En aquesta ocasió analitzem un fragment de l'emblemàtica peça "Propietats de la pena", que pertany al "Llibre de les meravelles" del poeta valencià Vicent Andrés i Estellés.

PROPIETATS DE LA PENA - Vicent Andrés Estellés

AUTOR: Vicent Andrés i Estellés (Enllaç a la biografia)

ANY: 1971
GÈNERE: Poesia
ESTRUCTURA FORMAL: Sense cap divisió per estrofes. Versos de 8 síl·labes.

RIMA: Sense rima.

ESTRATÈGIA DISCURSIVA: Definició per excel·lència d’allò que implica existir i comportar-se com a poble.

__1__LLETRA__

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

__2__ANÀLISI__

:: Idees i valors::

- Concretar el mot “poble”, en una espècie d’unificació de les forces de totes les diferents races i cultures en la consciència de saber-se iguals front la injustícia (“la veu d’un poble”, “la veu del teu poble”, “i seràs, per a sempre, poble”).

- Obstacles al camí per defensar les arrels (“patiràs”, “i aniràs sempre entre la pols”, “tindràs fam”, “tindràs set”).

- Consciència de formar part d’un tot (“tu estaràs despert per tots”, “et pariren per a vetllar”).

- La manca de llibertat d’expressió, censura (“no podràs escriure els poemes”).

- El silenci per por a la repressió, que ha de ser combatut en el moment decisiu (“no tot serà, però, silenci, car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just”).

- La por també exaltà les disputes entre els d’un mateix bàndol, que no volien que els atreviments d’un tacaren els altres (“potser et delaten”).

- Mirades al futur esperançador, amb la consciència tranquil·la d’haver lluitat com calia en cada moment (“Després del teu silenci estricte, camines decididament”).