Encetem una nova secció al nostre blog. Es tracta de "Versionant", un apartat on trobarem diferents versions de cançons en català que s'engloben dins del període que tractem pel que fa a la data de la seua composició o bé tenen una temàtica acord.
En aquesta ocasió, començarem amb una peça novament de Lluís Llach, "Tendresa", que tot i que pertanys al seu disc "Nou" de l'any 1998, inclou una mescla entre l'amor i la lluita pel poble que segur que sabreu englobar dins de la temàtica del nostre blog; sols cal escoltar l'estrofa que trobem just després de la tornada, carregada de ràbia lluitadora.
Aquesta versió està interpretada pel català Antonio Orozco, dins de l'àlbum "El cor no avisa" de La Marató de TV3 de l'any 2007.
TENDRESA (Lluís Llach) - Antonio Orozco
En aquesta ocasió, començarem amb una peça novament de Lluís Llach, "Tendresa", que tot i que pertanys al seu disc "Nou" de l'any 1998, inclou una mescla entre l'amor i la lluita pel poble que segur que sabreu englobar dins de la temàtica del nostre blog; sols cal escoltar l'estrofa que trobem just després de la tornada, carregada de ràbia lluitadora.
Aquesta versió està interpretada pel català Antonio Orozco, dins de l'àlbum "El cor no avisa" de La Marató de TV3 de l'any 2007.
TENDRESA (Lluís Llach) - Antonio Orozco
AUTOR: Lluís M. Francesc de Paula Llach i Grande (Enllaç a la web personal)
ANY: 1998
GÈNERE: Cançó d’autor
__1__LLETRA__
Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa que espera...
la tendresa que exalta...
la tendresa que ens cura
quan fa por la solitud.
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop... ve... la tendresa.
Ah!, si no fos per la tendresa que espera...
la tendresa que exalta...
la tendresa que estima
quan fa por la solitud.
No hay comentarios:
Publicar un comentario