La Fera Ferotge

Amb aquesta entrada obrim una nova secció al blog, "Poemari". Amb açò, pretenem fer més ample l'abanic de representacions culturals analitzades sobre el tema tractat, amb el fi de donar una visió més completa de la cultura catalana que va envoltar els últims anys del feixisme espanyol. El modus operandi per analitzar aquestes composicions serà molt semblant a l'utilitzat amb les cançons, però en aquesta ocasió ens fixarem d'un mode més proper a la mètrica i la rima i les idees i valors que el poema expressa mitjançant les figures retòriques.

Per començar la secció, hem analitzat el poema anomenat "Final!", de l'escriptor de barceloní Joan Brossa, amant del surrealisme i la poesia visual (cal relacionar-lo amb el fotògraf madrileny Chema Madoz, amb qui ha publicat un llibre que uneix les dos arts).

FINAL! - Joan Brossa

AUTOR: Joan Brossa i Cuervo (Enllaç a la web oficial)

ANY: 1975
GÈNERE: Poesia
ESTRUCTURA FORMAL: Com un sonet amb extensió: 2 estrofes de 4 versos i 3 de 3 versos.

Versos hendecasíl·labs, tret de l’antepenúltim, que és pentasíl·lab.

RIMA: A B B A A B B A C C D D D C D E E (consonant)

ESTRATÈGIA DISCURSIVA: Empipament per la forma de morir del dictador.

__1__LLETRA__

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

__2__ANÀLISI__

:: Idees i valors::

- Utilització de la segona persona del plural (apel·lació directa al dictador).

- Evocació del concepte de “merèixer”, on s’implica directament l’autor, ja que és una valoració personal (els insults es poden interpretar com a objectius).

- Referència a la crueltat del personatge traient a la llum la gran quantitat de morts que porta a les esquenes. S’utilitza la metàfora de “l’incendi de sang”; així com el foc és violent i incontrolable en un incendi, el bany de sang es posa al mateix nivell.

- “Rata de la més mala delinqüència”, aquella que es cobra vides.

- “...des d’aquell juliol”, fent clara referència als alçaments que propiciaren l’inici de La Guerra Civil el 17 i 18 de juliol de 1936.

- Paròdia de l’home típicament afí al règim, vell i vague (“L’has feta de tirà espanyol”).

- El joc de paraules (“Sa Excremència”).